L'avi Siset em parlava
de bon matí al portal
mentre el sol esperavem
i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l'estaca
on estem tots lligats?
si no podem desfer-nos-en,
mai no podrem caminar!.
Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar!
segur que tomba, tomba, tomba.
Ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.
Però fa molt temps ja!
Les mans se'm van escorxant
i quant la força se me'n va
ella és més amplia i més gran.
Ben cert sè que està podrida
però es que, Siset, pesa tant!
que a cops la força m'oblida.
Tornam a dir el teu cant:
Si estirem tots ...
L'avi Siset ja no diu res:
mal vent que se l'emportà,
ell qui sap a quin indret.
I jo sota el portal.
I mentre passen els nous vailets,
estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset,
el darrer que em va ensenyar ...