Les nits del Liceu
Tot és llest perquè hi hagi sort
avui toca l'estrena d'un nou tenor.
Dones amb abrics de pell fan cua per a l'actuació
i els urbanos que ho vigilen tot.
Símbol d'elegància i educació
el Liceu no s'altera per cap qüestió
han passat ja molts anys i molts més que en passaran
ni les bombes no el van canviar.
I és que veuràs el cel amb els teus ulls tancats
quan Wagner comenci a sonar.
Pots sacsejar les joies o pots aplaudir
tot depèn de la pasta que tu pots tenir
aquí hi trobaràs duquesses, reis i reines i els seus fills
i la claca al galliner.
Però és que un altre món arriba quan acaba la funció
el món de aquí no te tanta sort.
Perquè hi ha un camell amb un 'yonkie' al costat
digue'm què és el que jo et dec i treu-me el mal de cap
que t'ho pagaré de segur demà passat.
I així Mozart, Verdi i la Butterfly
son veïns de travestis, xulos i marrons
potser és cert que el 'Bell cant' agermana a tothom
però no ho crec pas en aquest món.
I una puta a l'arcada tira els 'tejos' amb un noi
per un bon 'polvo' tres mil.
No podria violar-te i les peles han volat
fes-t'ho amb mi pel morro i ja veuràs.
Perquè sóc capaç de fer-te volar
vine amb mi i t'adonaràs que jo et faré oblidar
somnis de fa uns anys que ja no es compliran.
Cris!!