Letra de Colpeja fort, La Gossa Sorda



Colpeja fort. 


Un vell puja una senda del poble a la muntanya,
i la senda dia a dia es fa més curta i més amarga,
respira fort i torna cap a casa.
Ja no queden raboses ni llops,
ni esclatasangs, ni  margallons, 
ni figueres de pala, ni una trista sargantana.

Un vell puja una senda del poble a la muntanya
i la senda dia a dia es fa més curta i més amarga,
respira fort i torna cap a casa.
Ja no veu enamorats pels racons,
ni sibarites del canabis tampoc,
ara  estan fent hores extra per pagar-se la hipoteca.

Ja fa temps que no plou,
els caragols ja no pasturen,
i ara que hem de sobreviure
som imprevisibles, 
colpeja fort.

Un vell puja una senda trencada i derruïda
i com més camina més renega de la vida,
i blasfema i se?n recorda de la guerra.
Pels camins de pols xeringues i preguntes,
els barrancs es trenquen  i els ullals desapareixen
i els marges ploren, les pedres ploren.

Tots els pous s?han farcit de sal 
i els diners han canviat de mans
i els marges ploreni els fills se?n van del poble.



Ho hem gastat tot en la sembra
i ara no podem regar,
i ara que hem de sobreviure
som imprevisibles,
Colpeja fort.


Ens mantindrem fidels a aquest poble,
ens mantindrem sempre fidels 
al nostre poble.



Garbell del temps
parany a la memòria,
El timó no brota 
el desert s?acosta
Colpeja fort companya
Colpeja.


Mas letras de La Gossa Sorda: